ALBERT PRAT I VILA


 

L'Albert Prat neix a la Cellera de Ter (La Selva). A els 6 anys començà a estudiar solfeig i piano amb el mestre Ramon Collell, més tard continuà la seva formació amb els mestres Emili García i Jovita Anaya i la completà als conservatoris Isaac Albèniz de Girona i al del Liceu de Barcelona cursant-hi harmonia, contrapunt, composició i instrumentació amb els mestres M. Lluïsa Nadal, Maria Àngels Alabert i Pere Vallribera.

A l'edat de catorze anys, començà a compaginar els seus estudis musicals treballant amb diferents agrupacions de música lleugera com a intèrpret de piano: Seison Grup (Olot), Cid Siguers (Roses). Als divuit anys i degut a la seva incorporació com a director de la Cobla Girona escrigué la seva primera sardana anomenada Puigdafrou; posteriorment passà per les formacions Cobla Orquestra Miramar (Figueres) i Cobla Orquestra Amoga (Vidreres). A l'any 1990 fou nomenat professor titular de Llenguatge Musical i piano a l'Escola Municipal de Música d'Olot, i des del 1991 és director i acordionista del grup d'havaneres Els Pescadors de l'Escala. Toca diversos instruments: flabiol, piano, guitarra, trombó, flabiol, flauta travessera i acordió.

En la seva faceta de compositor destacarem que ha estat autor de diverses sardanes, que presentà a diversos premis de composició; algunes foren enregistrades per prestigioses cobles. Ha publicat també diverses obres pianístiques a l'Editorial Boileau (Anna melody, Bonic somni, Melodia acompanyada i Petit jazz-vals el 2001) i una Cantata infantil a cor de veus blanques i orquestra sinfònica anomenada “ La estranya historia de Giuseppe Tempo” estrenada al teatre principal d’Olot el juny del 2007.

           Premis:

Ha rebut diversos premis per algunes de les seves composicions: Amorosa (premiada al Memorial Carme Pérez - Novasardana'87, 1987), L'olivera de l'Abell (premiada al concurs de l'aplec de Roses, 1983) i L'encís de Girona (premiada al Concurs de la Sardana de Girona, 1996).

 

 

Els Pescadors de l'Escala (Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya):

 

A partir de l'any 1991 s’incorporà com a acordionista, bariton i director musical al grup d’havaneres i cançó popular “ Els Pescadors de l’Escala” i és llavors quan el grup comença a fer sentir en el

seus enregistraments temes de creació pròpia,la qual cosa quasi mai havia succeït abans.

  Albert Prat també ha estat un dels “culpables “ de que actualment hi hagi l’únic concurs de composició d’havaneres de Catalunya “ Josep Bastons”, ell va estar que va llençar la idea inicial als organitzadors de Firamar ( la penya Xindries de Sant Pol) i donar-els-hi la primera idea perquè sorgís aquest concurs en el qual ell sempre ha esta col·laborador i membre actiu de la junta i jurat juntament amb Josep Bastons , involucrat fortament fent tots els arranjaments de les havaneres finalistes de cada una de les 5 edicions d’aquest concurs perquè les interpretessin per primera vegada i en directe el grup el qual es director des de el 1991 “ Els Pescadors de l’Escala”(Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya)

L’Albert es defineix a ell mateix com: persona senzilla però a vegades arrabassada..., amant de la música en totes les seves varietats, amic dels seu amics, amant de la família, de vegades força tossut, lluitador per les drets de les persones i sobretot dels músics (per això i des de fa uns anys forma part de la junta executiva de MUSICAT), persona lleial als seus principis i intolerant a les injustícies de tota mena, en el fons persona tímida i discreta.., no li agrada que es parli de ell i li agrada sobretot passar desapercebut!! I sobre tot enemic de l’enveja i les males praxis que generen algunes persones a l’entorn del mon de l’havanera i de la música en general.


Per mi l'Albert és un músic,lletrista i compositor de melodies amb molt de talent.
Compartim el gust pel gènere de les havaneres dins la cançó de taverna i admiro les seves precioses melodies amarades de dolçor i melangia tan romantiques sempre.
Les seves lletres són molt inspirades i descriuen esplèndidament sentiments i paisatges que es lliguen fent sorgir poemes per somniar en l'amor,el mar i els bells entorns que ens envolten.
Talent,creativitat,bellesa i tot un món de color i calidesa en les seves cançons...per molts anys vulguis compartir-ho amb tots nosaltres Albert.

Anna Maria Esther

  Obres d'Albert Prat

  Sardanes:

• A la cobla centenària (1998), dedicada a La Principal d'Olot, enregistrada per aquesta mateixa cobla en el DC Olot, 100 anys de cobla (Girona: Albert Moraleda, 1998 ref. 7897)
• Amorosa (1987), premi "Novasardana '87", enregistrada per La Principal de la Bisbal en el DC del mateix títol (Barcelona: Catalunya Ràdio-Àudiovisuals de Sarrià, 1988 ref. AVS 20.0137)
• L'encís de Girona (1996), premi concurs "La Sardana de Girona", enregistrada per la Cobla Ciutat de Girona en el DC La Sardana de Girona (Girona: GLOBAL, 1996 ref. 22996/00)
• L'encís de Roses (1982), segon premi del Concurs de Roses, enregistrada per la Cobla Miramar en el LP Pels nostres amics (Sabadell: PICAP, 1985 ref. L 1237)
• L'olivera de l'Abell (1983)
• Pubillatge d'or a l'Escala (2010), dedicada al pubillatge de l'Escala, enregistrada en el DC L'Escala, Ciutat Pubilla per la cobla Ciutat de Girona
• Puigdafrou (1976)
• Records del Parc Nou (2007)
• Somni d'estiu

  
  Havaneres i cançó Popular:

“El Mariner enamorat" Albert Prat

"Cançó de Port" Albert Prat /Quim Mas

"El rock del músic” Albet Prat

"El Tango de la perola" Albert Prat/Quim Mas

"El bram de l’ase" Albert Prat/Quim Mas

"Enyorança" Albert Prat/Qui Mas

"El Remitger enamorat" Albert Prat

“El mariner enamorat” Albert Prat

"La cançó de L´indiano" Albert Prat /Joan Bosacoma/Quim Mas

"La Festa dels Pescadors" Albert Prat/Quim Mas

“El cargol de Mar” Albert Prat/ Miquel Espigulé

“Juguem a enamorar-nos” Albert Prat / Mercè Font

“ Traidora” Albert Prat

“Lluny de la mar” Albert Prat/ Miquel Espigulé

“Vull ser el teu port” Albert Prat

“Som pescadors de l’Escala” Albert Prat

“Oda al Mediterrani” Albert Prat

“Ençis d’amor” Albert Prat

“ Jo també vull ser mariner” Albert Prat/ Josep Malats

“Tramuntana amiga meva” Albert Prat/Clara Sánchez Castro

“El tresor de l’Escala “ Albert Prat

“Vull tornar” Albert Prat
" Rumb a la llibertat" Albert Prat/Miquel Guiu 

"Estrelles i rom cremat" Albert Prat/Clara Sánchez- Castro Bonfill

"Mar d'estrelles" Albert Prat/Miquel Espigulé

"Núria i el xaloc" Albert Prat/Ramon Munts

"Sospirs de mare" Albert Prat/Carme Palma

"La filla del pescador"Albert Prat

"Lluna" Albert Prat/Núria Vinyes

       JOSEP LLUIS ORTEGA I MONASTERIO

                                                    

Josep Lluís Ortega i Monasterio.l'autor de la coneguda havanera El Meu Avi,va néixer a Santoña,Cantabria el 1918.

 Compositor d'havaneres, cantant, i instrumentista de guitarra i acordió.

Va passar part de la seva infància a Mutriku (Guipúscua), i quan va quedar orfe de pare i mare va traslladar-se a Palol d'Onyar.

A l'escola ja composava peces de música com Estrellita Marinera i també cantava al cor de la catedral de Girona. Als nou anys interpretà el paper principal de la comèdia musical Xao al Teatre Principal de Girona. 

En aquesta època entrà en contacte amb la llengua i la cultura catalanes..

 A l'any 1942 fundà el grup d'havaneres Los Gringos.

Passada la guerra civil entrà a l'exèrcit,estudià la carrera

militar i a  començaments dels 60, ja comandant d'infanteria, fou enviat a Menorca com a comandant d'infanteria.

Allà va començar a composar cançons pel grup Los Parranderos,prengué part en el Festival de Cançó Menorquina d'Alaior, i  va ser molt reconegut i admirat a l'illa per la qual ell sentia  una gran estimació.

El 1964 fou traslladat a Palamós, a la Costa Brava.

Va ser un dels organitzadors de la primera Cantada d'havaneres de Calella de Palafrugell el 1967 i a l'any següent va compondre l'obra que li donaria més anomenada, l'havanera El meu avi. 

El 1972 amb Evarist Puig i Joaquim Simó fundà el Festival de Cançó Marinera de Palamós.

 El 1965 va fundar el grup d'havaneres Cavall Bernat i es va dedicar plenament a la música, cantant i component havaneres. Es jubilà del conjunt el 1995.

En els últims anys de la seva vida va rebre nombrosos homenatges.

 En una de les cantades de Calella de Palafrugell Francesc Salse i Josep Maria Cao li van dedicar l'havanera "Al Mestre Ortega Monasterio".

Té també  estàtues a Puigcerdà, recordant les seves facetes com a músic i com a muntanyenc, i a Platja d'Aro.

El 1999 va rebre la Creu de Sant Jordi per tota una carrera dedicada a la difusió de l'havanera. 

 Va deixar aquest món el 18 de gener de 2004 a Barcelona.

El seu fons musical, més de cent composicions entre cançons i havaneres, es conserva a la Fundació Ernest Morató,de Palafrugell.

               A banda d'agraïr-li una havanera inoblidable que uneix les veus de mils de catalans  en totes les cantades d'havaneres d'arreu del nostre pais,el Mestre ha composat peces meravelloses com la Balada d'en Lucas i Na Nena,dues de les més boniques melodies de l'havanera contemporànea.
El Meu Avi,ens fa vibrar,és una festa,un esclat de goig i alegria present en les veus i els ulls de tots aquells que fa anys la canten i la seguiran cantant,al cridar un visca per la nostra pàtria,però Tornaré,Bitxintxo,Na Nena i La Balada d'en Lucas entre d'altres són una esplèndida mostra del talent i senibilitat del Mestre Ortega Monasterio que va regalar-nos peces tan inoblidables. 


La propera vegada que aneu a una cantada d'havaneres quan els cantaires us vulguin complaure amb un tema que us agradi,demaneu una d'aquestes precioses cançons romàntiques i llavors tot escoltant-les copsareu tota la seva bellesa i haureu aprés a conèixer l'obra del Mestre i a estimar un xic més l'havanera.
Us enamoraran i les portareu sempre en el vostre record.
Anna Maria Esther
                        

                      Tòfol Mus i Josep Lluis Ortega Monaterio

       Obres de Josep Lluis Ortega Monasterio

• Adiós a la isla (ca. 1962), lletra de Gurmesind Riera, premi al Festival de Canción Menorquina de Alayor
• Aquesta tornada parrandera (anys 80)
• La balada d'en Lucas (1962) 
• Balada menorquina (ca. 1960)
• Bella Candanchú
• El canó de Palamós vals mariner 
• Cantan los Parranderos (ca. 1960)
• Coplas bravas
• Corrandes marineres (o Corrandes palamosines), valset mariner
• De sol a sol
• Encisadora, marxa marinera
• Esquiando voy
• Estrellita marinera (anys trenta), vals
• Margarita y el mar 
• Mi bello Candanchú
• La muñeca (anys 40), bolero
• Na nena ,lletra de Gurmesind Riera
• Plora guitarra
• La Rosa del Port, valset mariner
• Viernes de Mayo, himne oficial de Jaca, lletra d'Eugenio Villacampa

• L'avi canta
• Balandrejant
• Beber, beber
• Bitxintxo, en castellà i euskera
• Bon cremat
• Cançó d'Andorra
• Cap a romandre
• La Catedral
• Cavall Bernat
• Dia i nit
• Enamorada de la mar
• Escolta es vent (1966), lletra de Cristòfol Mus Reynés
• L'Havana Xica
• Havanera de Tàrrega
• Lluna marinera
• Marta voladora (1994)
• Menorquina
• Meritxell
• El Meu Avi (1968)
• No vull dir adéu, lletra de M. Guiu
• Parla de mestre
• Rom cremat
• Si fóssim gavines, lletra de Cristòfol Mus
• Solitud
• Toia, lletra de J.Puig Dòria
• Tornada a Menorca, lletra de Gurmesind Riera
• Tornaré
• Vell mariner
• Vinyes Verdes

SALVADOR DABAU I CAUSSÀ

En Salvador Dabau i Caussà, va néixer a Vilajuïga el 2 de 
març de 1909.
 La formació musical del mestre es va iniciar de

 ben petit (9anys) a l’Escolania de Montserrat, essent-ne escolanet juntament amb Conrad Saló i Josep Mª Vilà i Gandol.

Alumne del mestre Civil i del Conservatori del Liceu, va impartir

més tard la seva docència musical a altres músics ben coneguts com ara 

Martirià Font, Eduard Font, Joan Calsina, Joan Sadurní i Josep Bou, entre

d’altres.

En la seva joventut va ser un notable instrumentista de trombó,

flabiol, viola, violí, acordió, piano i orgue en diverses formacions musicals, i darrerament va ser molt conegut com a compositor.

Va formar el sextet Dabau de Música de Cambra i va ser intèrpret

del Quartet de Corda Albéniz. Formà part de l’Orquestra Simfònica de

Girona, amb vuitanta professors, de la cobla-orquestra Bolero, rebatejada

més tard amb el nom de Principal de Girona i de la qual n’era instrumentista i director Manuel Saderra i Puigferrer, de la famosa orquestra de

Jazz Pizarro, de la cobla Iris de Salt, de l’orquestra Brasil de la qual n’era

director Josep Viader i dels conjunts Camaguey i El Greco.

En l’apartat de la composició, sempre de qualitat, hi ha una gran

variació de gèneres. La primera composició, “Pregària”, la va fer als 12

anys a Montserrat i la primera sardana, Nines, fou estrenada a la Rambla

de Girona el 7 de març de 1928, festa de Sant Tomàs.

 Dintre de l’extensa,variada i sempre molt inspirada obra s’hi troben obres de concert, obres

polifòniques, himnes, suites, ballets, caramelles, goigs i harmonitzacions

de ballables. 

Escrigué també una sarsuela en tres actes “El monjo de nàufregs”, una opereta “Pulgarcito”, una revista musical “Costa Brava”, uns

pastorets “La cançó  d’en Rubèn”, ballets clàssics com “Sumatra, la filla

del Sol” i  és de destacar els “Tres petons”,tres actes de ballet, la qual la va interpretar una companyia italiana de la població de Bercelli, el dia de Sant Jordi de l’any 83, al Teatre Municipal.

En Salvador  Dabau, ha estat un gran compositor de sardanes.

Fou un compositor de sardanes de qualitat i molt apreciades pels

balladors:  Nines,  Cara al mar, La bruixa de la Catedral,  A Vicenç

Bou o Bell Palamós, estrenada a l’Aplec de Palamós de 1999 en el

decurs de l’homenatge que si li va dedicar.

Just abans de la guerra, en Dabau, formava part de l’Orquestra Simfònica de Girona, en la qual ell tocava la viola. Alternava, la orquestra amb un quartet que fa formar junt amb Joan Bataller, Lluís Moreno Palli,Josep Moreno Palli, anomenat el Quartet Albéniz.

Per la guerra civil el varen enviar amb la divisió Durruti, i quan Saragossa ja estava assetjada, el van fer presoner i el varen enviar a un camp de concentració a Santander. Una persona de l’altre bàndol,el va ajudar, i va poder sortir del camp de concentració, però el varen tornar a mobilitzar, aquest cop en l’altre bàndol.

Quan el cap del batalló va saber que ell era pianista, el va fer anar a comprar un piano a Saragossa, perquè a partir de llavors oferia una hora de concert cada dia quan els militars acabaven la feina.

En acabar la guerra, va anar a fer de mestre a Torroella de Montgrí.

Cap els  anys 70, entrà formar part del grup Oreig de Mar, com acordionista i arranjador i começà a composar havaneres on va aconseguir una gran popularitat.

L’any 1984 entrà a formà part Llops de Mar.

Ha composat unes 30 havaneres, i li ha posat música als versos d’en Josep Maria de Segarra, i lletres d’en Carles Casanovas, Antònia Vilàs, Josep Mª. Misnitral, entre molts d’altres.

Una de les havaneres més populars és “Entre les Barques”, d’en Josep Mª, de Segarra. 

Com diu el Mestre Dabau, “...la vaig composar en una tarda, doncs la pròpia lletra, ja era música......”. Amb aquesta havanera, va obtenir el primer premi al Concurs de Cançó Marinera dePalamós, que ha esdevingut en la Mostra de l’Havanera Catalana.

En Salvador Dabau ha estat el compositor de havaneres tan conegudes com:

La barca abandonada amb lletra de Josep Mª. Misnitral.

El cant del mar amb lletra d’Antònia Vilàs.

Un cant d’amor amb lletra d’en Carles Casanovas.

Et tinc a tu (havanera dedicada a la seva esposa, Pilar) amb lletra de Maria Serrat.

Eren amics amb lletra de Carles Casanovas

L'avia i el mar amb lletra de Maria Serrat.

Vent de Garbí amb lletra d'Armand Beneyto.

I si vols saber amb lletra d'Andreu Navarro.

El capità amb lletra de Ferran Agulló.

La XXXIII Cantada de Havaneres a Calella de Palafrugell l’any 1999, va estar dedicada a ell.

En Salvador Dabau ens marxà a Girona, el 3 de desembre de 2002 a l’edat de 93 anys.

Com diu el Mestre Dabau en una entrevista a la Revista de Girona, “...la música és per a mi una veritable droga, constructiva i preciosa. Jo no puc desfer-me’n de la música. Hi estic lligat. La porto molt endins. M’he jubilat de mestre, però en la musica no hi ha jubilacions que valguin....”.

El Mestre Dabau va marxar d'aquest món als 93 anys deixant un inborrable record;

"Tots el recordem al mig dels seus companys de grup, assegut amb

expressió d’home bondadós, tímid i humil. Va ser un gran home, un gran

músic, un reeixit compositor i un bon mestre"
paraules del seu amic Antòni Romero i Ullastres 


Per mi és el genial compositor de la melodia de tres de les meves havaneres preferides;Un Cant d'Amor amb lletra de Carles Casanovas,El Cant del Mar de Antònia Vilàs i Entre les Barques del meu poeta català preferit Josep Maria de Sagarra.
Melodies que expressen magistralment sentiment,passió,angoixa,enyorança i dolçor en un estil clàssic
amb el segell d'un gran músic.
Al cel sigui.
Anna Maria Esther

                                                                              

TÒFOL MUS I REYNÉS

El poeta Tòfol Mus és nascut a Maó a l'illa de Menorca.

Va començar a escriure poesia  de jovenet quan feia batxillerat.

El 1966 el poeta Gumersind Riera li va presentar el mestre Ortega Monasterio a la Casa de Menorca

de Barcelona.Aquest fet va ser molt trascendent  en la seva trajectòria poètica ja que va començar la seva

col.laboració amb el mestre,posant lletres a les seves melodies i obtenint premis en el Festival de la Cançó

Menorquina.

Escolta Es Vent amb música d'Ortega Monasterio ha estat el més conegut i rellevant dels seus poemes

musicats.Una preciosa cançó amarada de sentiment sincer i profund que en Tòfol va dedicar a la seva esposa.

Va seguir col.laborant també amb Los Parranderos,conegut grup menorquí i amb Maragassa també de Menorca.Aquest darrer grup van enregistrar un Cd dedicat als poemes d'en Tòfol.

Al cap d'uns anys,per motius de salut,el mestre Ortega Monasterio no va poder continuar composant i va ser

quan va començar la seva col.laboració amb el mestre de Palafrugell,Josep Bastons.

Aquesta unió ha continuat fins a dia d'avui,i en Tòfol n'està molt joiós.

Ha suposat tot un ampli recull de creativitat en forma

d'inoblidables cançons;havaneres,boleros,rumbes i balades.

Com veureu en el recull d'obres,d'altres  músics han volgut també,vestir de melodia

els seus preciosos poemes.

Per en Tòfol,la poesia és la forma d'expressar sentiments de les seves vivències,les impressions d'un

moment i de quelcom que l'emociona.

Referent a la havanera i cançó de taverna catalana,en Tòfol opina que està vivint un molt bon moment però

li sorprèn que amb l'interès que desperta l'havanera i amb el bon nombre de grups,no hi hagi més compositors i lletristes.

Personalment se sent molt afortunat de poder donar-hi

suport aportant les seves creacions poètiques.

En Tòfol ens captiva any rera any amb meravellosos poemes

que ens enamoren i apassionen parlant d'amor,ens commouen amb melangia,

ens fan reflexionar amb desamor i ens fan somriure amb bon humor...sempre 

el sentiment a flor de pell.

El seus poemes són un cant a la vida amarada d'amor,color i sentiment.

Les meves preferides;Vull Tornar-te a Veure,Enamorar-se,Qualsevol Dia,Lluna Plena,

Si Fóssim Gavines i

Escolta Es Vent...

La gran sensibilitat d'aquest poeta menorquí i el seu

talent i la seva inspiració per aprofundir en les emocions i sentiments humans ens fa conèixer i gaudir

cada any de noves i esplèndides cançons que enriqueixen notablement l'anomenat gènere "cançó de taverna" catalana.

Per molts anys de meravelloses cançons,Tòfol!!!

14 de Novembre de 2009.Presentació del llibre Escolta Es Vent a Maó amb el Trio Arrels de Menorca,

LLuis Sintes i Joana Pons entre d'altres.

El llibre,de Lluis Mangado i en Tòfol Mus és un recull de 40 partitures 

de la seva obra poètica.

CANÇONS AMB LLETRES DE TÒFOL MUS.

Música: Ortega Monasterio

Escolta es vent

Tornada Parrandera

Si fóssim gavines

Cap a romandre

Vell mariner

Música: Josep Bastons

Qualsevol dia

Quan tu vulguis

Dubte

Balandreig

A la ronsa

Lluna plena

Poble

M’encantaria

Enhorabona

Sa clau

Cap a tu

Ara

Per què?

Si em demanessin

Vola barca meva

Si tornés

Es dilema

La subhasta

Alguns matins

Enamorar-se

Els amants de Menorca

Soledat

Sa barca suro

Sireneta

Sense mentides

Captius

Que s’ha fet?

Somriure

No t’aturis

El primer ball

Vull tornar-te a veure

Música: Deseado Mercadal.

Ets com una altra Menorca

Música: Joan Bibiloni

Diguis per on vas

Aerolinies menorquines

Gelosia

Música: Jaume Calafat

Sa vida d’un berguiner

Música: Ricard Ramisa

Ai, quin caliu!

Ni darling ni verigut

Rumb a Menorca

No sé

Socarrell

Verigut

Camí de l’infern

Música: Gerard Anglada

Amor prohibit

Es camí

Quan te trobi

Que polides

Música: Xavier Pardina

A cops de silenci

Música: Francisco Tárrega

Pregaria marinera

Música: Lluís Mangado

Cançó a mitges

Adeu

Música: Antoni Mas

Terra

Música: Antonia Mus

Somnis

Música: David Serra

Sa sargantana

Sa sent la mar

Música: Artur Bagur

Es teu company

Música: Ruperto López

Caminet

Aubada

Música: Didac Monjo

No sé que más

No deberia ni verte

Sueño

Mirame asi

Trocadero

Toca un bolero

No hi ets

Nana

TEATRO MUSICAL

Menorca, terra de llum    Música: Didac Monjo

Odysseus                          Música: Lluis Mangado

Es llenegall                       Música: Lluis Mangado